1a jornada Territori Arxiu


#TerritoriArxiu


Què és Territori Arxiu

Sovint els professionals treballem en els mateixos llindars, sense deixar passar la llum, no en una foscor absoluta, però sí de vegades en la penombra.  

Els territoris són entitats vives, i com a tals, es mouen i canvien la seva fesomia constantment. Aquest és el primer objectiu de la 1a Jornada Territori Arxiu, convidar-vos a obrir la mirada a aquest univers en constant metamorfosi.

Volem mostrar, com es mouen els límits dels arxius. Com canvia tot al seu voltant, la manera de percebre, les inquietuds i les mirades. Res és etern, ni per sempre. De vegades és efímer, d’altres canviant. Per això cal adaptar-se al canvi, admetre allò que és diferent, o que surti dels patrons preestablerts, allò que vagi més enllà. Tot això és el Territori Arxiu.   

Ho descobrirem en aquesta primera jornada que aplegarà ponències i experiències, sobretot, de nous col·lectius; noves visions per mostrar la diversitat natural, orgànica i sorprenent dels Arxius. 

Territori Arxiu neix amb el propòsit d’una continuïtat bianual. Volem crear un espai on es donin a conèixer iniciatives relacionades amb el mon de l’arxivísica i que puguin quedar extramurs, o fora de camp. Especialment, volem descobrir aquelles que siguin díscoles, inesperades, oportunes, perifèriques i creatives. Totes elles contribueixen a eixamplar el territori dels arxius.


L’equip

L’organització d’aquesta primera jornada ha sortit del treball en equip entre els professionals de l’Arxiu del Port de Tarragona, principalment la seva directora: Coia Escoda Murria i l’entitat Arqueologia del Punt de Vista amb Ricard Martínez Teruel i Susanna Muriel Ortiz. El projecte s’ha generat al llarg d’anys de treballar plegats, tot creant i desenvoupant propostes d’arxivísitica i creació.

Hi hem combinat les notres mirades, treballant per tal de descobrir una nova ruta i un nou mode d’habitar els Arxius. 


Quan i on tindrà lloc

La 1a Jornada Territori Arxiu tindrà lloc el dijous 27 d'octubre de 2022 en el marc de la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

Les sessions del matí es faran a la sala d'actes de l'Arxiu del Port de Tarragona, i les de la tarda, al Teatret del Serrallo.


ARXIU DEL PORT DE TARRAGONA 

Passeig de l'Escullera s/n, 

43004 Tarragona

https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/arxiu-port



   TEATRET DEL SERRALLO

Moll dels Pescadors

43005 Serrallo - Tarragona


INSCRIPCIÓ I PROGRAMA

La inscripció és gratuïta i es pot formalitzar a través d'aquest enllaç

Podeu trobar més informació, així com el programa a aquest enllaç 


PONENTS

Parlem dels convidats a aquesta 1a jornada Territori Arxiu. 


Joan Boadas Raset

La jornada començarà amb la ponència inaugural de Joan Boadas: La necessitat del passat: fotografia i futur.

No podriem començar de millor forma, amb una persona excepcional, Joan Boadas Raset, arxiver de l’Ajuntament de Girona des de febrer de 1990, que ha rebut recentment dues distincions internacionals en el marc de la Conferència Internacional del Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), que s’ha celebrat a Roma entre el 19-23 de setembre d’enguany. El primer premi és el Fellow of the ICA, l’honor més gran que el Consell Internacional d’Arxius pot entregar a una persona per la seva contribució a l’ICA. L’altre premi és l’Emmett Leahy Award, conegut com el «Nobel de l’arxivística», el premi que reconeix l’esperit d’innovació, dedicació i excel·lència en la gestió de documents i informació. A aquests reconeixements professionals internacionals, voldriem afegir un de més proper que ha evidenciat al sumar-se a aquesta 1a jornada, disposat en tot moment amb tots els professionals i totes les iniciatives que vulguin examplar la mirada dels arxius. 

web: Arxiu Municipal de Girona


Susanna Murriel Ortíz

Susanna Muriel Ortiz, arxivera especialitzada en Patrimoni Fotogràfic, membre d’Arqueologia del Punt de Vista. Amb un títol suggerent: Les espores de l’arxiu. Activitats als llindars de l’Arxivística ens descobrirà noves pràctiques relacionades amb la documentació arxivística i com la seva transmissió pot extendre els límits del Territori Arxiu. Amb una àmplia experiència en arxius públics com en institucions privades com a professional autònoma compartirà la seva experiència i coneixements per generar noves activitats, serveis, programes i investigacions al voltant dels arxius.  

web: www.susannamuriel.com


EXPERIÈNCIES


Jaume Cardona Casanova

Jaume Cardona Casanova, fotògraf de Vila-seca i creador del bloc la Makineta del Temps ens parlarà del seu projecte: Fotografiant els espais abandonats, un projecte de divulgació de patrimoni en perill.

web: www.lamakinetadeltemps.org


Mario Pons Múria

Mario Pons Múria, guionista, director i productor audiovisual. Amb la seva intervenció sobre: L’espill de la memòria. Documentals amb material d’arxiu ens parlarà d’algunes de les seves produccions documentals com “Aigua, la font de la vida”, “Contracorrent” i “La batalla de la memòria”, totes elles amb un denominador comú: “la reflexió sobre allò que ens fa callar” segons les seves pròpies paraules. 

web: www.segulafilms.com/bloc/mario-pons-muria/


Miquel Atienza Alarcón i Jerónimo Rodríguez de Andrés

Miquel Atienza Alarcón i Jerónimo Rodríguez de Andrés, documentalista i director del programa Cachitos de Hierro y Cromo de TVE, ens parlaran de com el projecte de digitalització dels fons de RTVE ha permès la realització de programes com el de Cachitos amb la seva intervenció: Cachitos de Hierro y Cromo. Televisió amb material d’arxiu. 

web: www.rtve.es/play/videos/cachitos-de-hierro-y-cromo/


Shaday Larios Ruiz

Shaday Larios Ruiz, objectòloga i doctora en Arts Escèniques, forma part d'Oligor y Microscopía, companyia teatral on es creuen la mirada plàstica, amb la ingenieria poètica en la recerca de la memòria dels objectes documentals. En la seva intervenció Shaday ens descobrirà diversos dels seus projectes en l'experiència: El teatro de objetos documentales.

www.oligorymicroscopia.org


DEBAT I CLOENDA

Després d’aquesta propagació d’experiències, tindrem un temps pel debat i totes aquelles qüestions que es vulguin plantejar. 

Impro Acatomba Show

Per concloure la jornada, què millor que un espectacle d’improvitsació a càrrec de la companyia Impro Acatomba Show, els més ràpids del teatre improvisat.

www.improacatomba.com

EXPERIENCIA CENTELLES


Refotografía de la Calle Diputació de Barcelona, con dos instantáneas de Agustí Centelles, 
durante las primeras horas de la Guerra Civil española.
(Agustí Centelles/CDMH. 19 julio, 1936)
© Ricard Martínez, 2017.

Experiencia Centelles es una invitación a descubrir lo invisible en las fotografías, aquello que solo es perceptible cuando se observan las imágenes desde el mismo lugar en que fueron realizadas.

Tras dos años de pausa, y coincidiendo con el 86 Aniversario de los hechos registrados por el fotoperiodista Agustí Centelles, ofrecemos de nuevo la fascinante oportunidad de caminar tras los pasos del fotógrafo, durante las primeras horas de una guerra.

Experiencia Centelles sigue las pistas dejadas por las fotografías que Centelles realizó durante las primeras horas de la Guerra Civil española. Gracias a esas imágenes, recorreremos los espacios que sirvieron de escenario del inicio de una guerra moderna. 

La excepcionalidad del recorrido proviene principalmente de sus guías: Sergi Centelles, fotógrafo e hijo del fotoperiodista Agustí Centelles y Ricard Martínez, de Arqueologia del Punto de Vista, fotógrafo e historiador que ha trabajado directamente sobre los negativos del fondo de Agustí Centelles, a partir de los cuales ha realizado un exhaustivo trabajo de Refotografia.

Gracias al singular testimonio personal de Sergi y, junto con la detallada investigación previa de Ricard, los asistentes tienen la oportunidad de reconstruir los hechos representados en los mismos lugares donde se produjeron. Esta circunstancia permite acceder a una información que, si bien reside en la imagen, no se desvela si no es observada en su contexto geográfico. Es entonces cuando el observador puede descubrir conocimientos históricos e incluso técnicos sobre las condiciones en que fueron realizadas las fotografías.

Además, el hecho de contemplar esas imágenes en el lugar donde se produjeron, habilita al observador a ejercitar de manera crítica su propia mirada sobre el paisaje, la historia y las imágenes. Pero sobretodo genera una experiencia única, en la que los participantes tienen la oportunidad de interactuar directamente con las fotografías y con la información que contienen.



Estos son los detalles:

Fecha:                              Domingo, 17 de julio de 2022
Hora:                                18h
Lugar:                               esquina de la calle Diputació con Llúria (mar-Llobregat) 
                                         (ver mapa)
Duración aproximada:      2h 30m
Precio:                              20 euros

*Aforo limitado


Inscripciones:                    info@arqueologiadelpuntdevista.org

L'Arxiu és Mani i Festa, amb Albert Gusi


LA REVOLTA DELS RECORDS
Fa molts anys que ens coneixem amb l’Albert Gusi, moltíssims. Des d’aquelles panorames fets amb joguines i càmeres estenopèiques, que semblaven haver estat somiades a l’hora del pati. Per això, quan des del departament del Servei a les Persones i al Territori del Districte de Sants-Montjuïc ens van demanar que preparéssim la cirereta del projecte l’Àlbum Familiar del Barri de Sants, no ho vam dubtar ni un moment. Vam volem seguir jugant amb l’Albert i les seves idees prenyades d’ironia, concebudes des d’un paisatge fet fàbula. 

Durant unes setmanes hi hem estat jugant plegats, amb imatges petites d’un barri farcit de records. L’Albert ha volgut que aquestes fotografies siguin grans i es posin a caminar, com un bosc escocès. És així com ha concebut l’Arxiu és Mani i Festa. És un gest col·lectiu i poderòs, com tants dels que fem aquí, a Sants. Consisteix en transfigurar en banderes les fotografies familiars que han nodrit el projecte l’Àlbum Familiar del Barri de Sants. D’aquesta forma, els records onejaran de nou, molts d’ells encara gronxats pels seus custodis, aquelles persones que han preservat els àlbums familiars i n’han cedit una petita part al projecte.

FEM D’UN ARXIU FOTOGRÀFIC UNA MANIFESTACIÓ 
Aquestes imatges han fet que l’Albert Gusi es faci unes preguntes que ens resonen a tots: 
Poden les fotos de casa sortir al carrer i reivindicar un arxiu? 
I fer de la reivindicació una festa?
Es poden manifestar les fotos? 
Pot ocupar l’espai públic un àlbum de fotos privat? 

A l’Arxiu és Mani i Festa passa tot això i més. Unes fotos de casa surten al carrer a reivindicar un arxiu. Fan que la reivindicació sigui una festa. On les fotos s’hi manifestin. On un àlbum de fotos privat ocupi l’espai públic. I tot amb la memòria visual i gràfica de Sants. Un Sants que ha estat i és un poble de manifestacions, de reivindicacions, de lluita, de revolta, de sortir al carrer, d’organitzar-se. A través d’una selecció de les fotografies de l’arxiu de l’Àlbum familiar del barri de Sants impreses sobre tela de bandera, reivindicarem la memòria fotogràfica del barri. Una ruta o una concentració d’imatges en gran format ens servirà per exhibir aquest patrimoni. També i alhora per reivindicar-lo. Farem partícip a la gent que ha compartit les imatges, a veïnes i veïns per tal que siguin protagonistes a les fotografies i al carrer des d’aquesta doble representació, la impresa i la present. Amb les imatges al vent pels carrers de Sants també farem història i reivindicació, però sobretot, projectarem coneixement i barri. Estem encantats que l’Arxiu és Mani i Festa faci banderes de petites fotografíes domèstiques. No és pas la primera vegada que emplacem imatges fotogràfiques en uns teixits amb tan forta significació simbòlica. Ara us convidem a participar i fer-les vostres. 

SOBRE LES IMATGES 
Les imatges que nodreixen l’Arxiu és Mani i Festa formen part de l’Àlbum familiar del barri de Sants, una iniciativa de memòria col·lectiva, que va començar al 2019, impulsada per La Lleialtat Santsenca i dirigida per l’arxivera Susanna Muriel Ortiz. A partir de 2021 el Servei a les Persones i al Territori del Districte de Sants-Montjuïc se suma al projecte amb Arqueologia del Punt de Vista, per tal d’incorporar aquest fons fotogràfic al repositori digital de l'Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. Enguany aquest arxiu fotogràfic familiar surt al carrer. Abandona l’àmbit domèstic, on fins ara s'havien conservat aquestes imatges. Per un moment, petits episodis casolans seran banderes onejant pels carrers de la ciutat, de la mà dels seus protagonistes. L’artista visual Albert Gusi ha creat aquesta manifestació festiva, que reivindica una fracció de l’espai públic per acollir els records familiars, amb els que edifiquem la gran història del barri de Sants. Es tracta d'una selecció de 50 imatges familiars que posen de manifest el caràcter fresc i viu d'aquest tipus de fotografies. Casaments, comunions, excursions, celebracions familiars, parades al Mercat de Sants, passejos pels carrers del barri, retrats en les galeries fotogràfiques del barri, Diumenge de rams, la font màgica de Montjuïc, treballadores de Can Batlló, comerços desapareguts com Cal Baster, o el Laboratori Fotogràfic Rodón, les escoles infantils privades, o les escenes familiars al terrat són una mostra, que convidarà a tothom a apropar-se als seus protagonistes per conèixer la història d’aquestes singulars fotografies. El fet que aquestes imatges convertides en banderes siguin passejades pels seus protagonistes és clau per poder recrear els llocs, els esdeveniments, i les persones, amb nom i cognoms, que fan possible una regeneració del concepte de fotografia familiar.  És per això que us convidem a participar d'aquesta narració visual amb dels vostres peus. Ens en queden, de banderes i volem que hi participeu, tot passejant-les!

INFORMACIÓ DE L'ACTIVITAT

Punt de trobada: Carrer Olzinelles 31, davant l'entrada de la Lleialtat Santsenca.

Hora: 12:00h

Duració prevista: 12:00 a 13:30h.

Acompanyament musical de 13:00 a 13:30h amb Always Drinking Marching Band.

Recorregut: des de carrer Olzinelles, carrer Altafulla, carrer Dalmau, plaça Ibèrica, plaça Bonet i Muixí, pas Fructuós Gelabert, carretera de Sants i cap a la seu del Districte. 



La mirada prestada. La instalación "Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu" en Google Street View



Captura de pantalla de la instalación  "Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu" en Google Street View. La cámara remota recoge el reto de acentuar la fuga, representado en la imagen el b/n.

Caminar con los propios ojos

La instalación fotográfica “Autoretrat d’un vaixell anomenat Arxiu” fue pensada como una afloración en el edificio del Arxiu del Port de Tarragona. Es una refotografía. Se compone de diferentes fotografias tomadas desde el mismo punto de vista, durante las obras de remodelación del edificio que hoy acoge a dicho archivo. Las imágenes así enhebradas se aferran al edificio que las custodia. Una tozudez que no sólo desvela la misión protectora de la piedra. También descubre el cometido figurativo -y documental- del claroscuro metálico de las fotografías amparadas en su interior.

La imagen y el edificio que representa reclaman la presencia del observador, quien es lo único que queda de aquel que realizó (o realizaron) las instantáneas que ahora componen la pieza. Por ello ha sido concebida para ser visitada con toda la anatomía. De ahí su gran formato, que, combinado con el emplazamiento, invita a contemplarla y curiosear, mientras uno se desplaza por el espacio urbano en el que la obra se expande. En todo este tránsito, la mirada se hace corporal. Queda así, al descubierto, la figura. La de quien ahora ahora pasea. Pero también la de todos aquellos que por allí han caminado con sus propios ojos.


Captura de pantalla de la instalación "Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu" en Google Street View. El procesado automático de la vista añade nuevos ángulos al fotomontaje en b/n.

La mirada delegada
Desde hace pocos días, la instalación fotográfica puede además visitarse en Google Street View. Tras la justificación de una presencia orgánica, la virtualidad de la mirada delegada, que la plataforma digital proporciona, resulta de un extraordinario contraste. A cambio, permite el acceso de un número mayor de observadores, en una visita sedentaria. La visión remota de la obra añade un nuevo sentido, al poner al descubierto la reclusión durante la que fue concebida. Un confinamiento compartido, que une y separa, al mismo tiempo a todos los observadores. Una silueta borrosa, los representa. Nos representa. Está emplazada a tamaño natural, en la misma ventana en la que fue capturada por un fotógrafo todavía más impreciso. Allí fue de nuevo descubierta por una mirada automática y portátil.


El paisaje efímero
No ha sido la primera instalación registrada en Google Street View. En 2009 el coche de google pasó ante tres de las cinco piezas de las que se componía Runa. Aquella fue, precisamente, la primera instalación fotográfica efímera que realicé en el espacio público. Hacía poco tiempo que este dispositivo estaba disponible en las calles de Europa. Ya me había servido como auxiliar para aproximarme a los trabajos de refotografía que venia preparando. Aunque, enseguida quedó incorporado a mis proyectos como obra final. Sin duda, había ayudado a ello el hecho de descubrir allí algunas vistas de Runa. Podría parecer que era una forma de convertir en eterno, algo temporal. Aunque, no me gusta creer que las instalaciones que he concebido como efímeras, dejen de serlo algún día.






UNIDAS POR LA MISMA METRALLA


Inauguración de la Biblioteca Popular de Sans: fachada principal de la biblioteca y librería. (IISH, Autor no identificado, enero 1938)
© Ricard Martínez 2020
Un grupo de personas posan para un fotógrafo desconocido, desde el balcón de lo que hoy es una tienda de muebles. La Biblioteca de Mujeres Libres de Sants se hallaba en el núm. 45 de la carretera de Sants. La fotografia, ha estado conservada en el International Institute of Social History (IISH) de Amsterdam y actualmente está expuesta en el Arxiu Fotogràfic de Barcelona,) dentro de la muestra Gràfica Anarquista, Fotografia i revolució social. 1936-1939. Curiosamente, sólo podemos reconocer dos mujeres, entre todos los varones que aparecen en la imagen. Una de ellas, borrosa y de negro, caminando frente a local y otra, entre los 12 hombres del balcón.

La imágen fue tomada desde la acera de enfrente, justo en el lugar donde impactó uno de los proyectiles disparados por el ejército insurrecto desde la plaza de España, contra las fuerzas populares, durante las primeras horas de la Guerra Civil española.


Hoy un solo árbol, recuerda esta historia de dos fotografías heridas por la metralla de un mismo cañonazo.

Detalle de la esquina situada en la calle de Sants con la calle de Riego. Se observan los desperfectos que ocasionó la explosión de un obús disparado desde la plaza de España. (AFB, Vicenç Pinent, 20/07/1936)
© Ricard Martínez 2020

Fighting Gazes Tour. International photographers in Spanish Civil War

Watching an air battle over the city, which was being bombed heavily by fascist planes, as General Franco's fascist troops rapidly approached. Barcelona, Spain. January 1939. © Robert Capa © International Center of Photography | Magnum Photos
Rephotograph © Ricard Martínez 2020

We are pleased to announce you the Fighting Gazes Tour, an itinerary through Barcelona as seen through the eyes of international photojournalists who witnessed the Spanish Civil War.
It is an opportunity to discover the traces of the first modern conflict scattered throughout the every day life of a cosmopolitan city. This was the first fight that was not fought only on the front. Modern weapons and strategies took war to every corner of the Country and made, for the first time, all citizens, fighters or not, become a legitimate military target. Therefore, we can perceive that powerful feeling of recovering the traces of that war, in the same place where they were photographed, while they were happening.
The Spanish Civil War was a conflict in a certain way announced, which involved the participation of the forces that shortly after would be engaged in the greatest combat on the planet, World War II. The armies developed the techniques of making a modern war. A way of exercising violence that currently is still present in modern fighting, even the so-called low intensity conflicts. But it also changed the way of showing  such a new way of making war
The tour is guided by the photographs made by such photojournalist as Robert Capa, David Seymour Chim, Albert Louis Deschamps, Hans Gutmann / Juan Guzmán, Kati Horna, John Langdon-Davis, Margaret Michaelis, Hans Namuth, Georg Reisner, or Gerda Taro, among others, although also recovers the witness off André Malraux, Lawrence Fernsworth or George Orwell
With the help of their photographs and testimonies, we will have the opportunity to place our feet where one day they put those young photojournalists. We can witness how a new way of narrating with the eyes was constructed. We will thus attend the birth of a new rhetoric that currently permeates every corner of our audiovisual culture.
The route is usually done in English and is scheduled on Wednesdays, on demand. The next one will be held on February 19.

+ info and registration: info@arqueologiadelpuntdevista.org

EL FRUTO MÁS PRECIADO

Refotografía de la lectura pública del escrutinio de los votos depositados en el colegio electoral de la calle Comptes de Bell-lloc, Barcelona, tras el referéndum del 1 de octubre de 2017. La imagen está enmarcada con otra serie de fotografías realizadas en el mismo lugar, un año más tarde, durante los ensayos de la colla castellera Borinots de Sants. © Ricard Martínez, 2018.
En el centro de la imagen, un fotomontaje realizado con varias instantáneas tomadas durante la lectura pública del fruto más preciado: un ciudadano con megáfono lee el escrutinio de los votos depositados en mi colegio electoral. El hecho tiene lugar al final de -en mi opinión- la más hermosa jornada de soberanía ciudadana vivida recientemente. Un día en que aquel lugar permaneció protegido por una sociedad poderosa, frente a aquellos que pudieron asaltarlo o, simplemente apropiárselo. Es un gesto colectivo, que bebe de aquellas fuentes que brotaron pocos años antes, en las plazas de unas ciudades indignadas. Esa imagen amarilla, tomada con un telefonino, registra un inmenso instante mágico, en el que el magnífico tesoro de aquella protesta se muestra aun sacudido por un doloroso viento de represión, antes de ser cubierto púdicamente, como en un cuadro de Botticelli.


Refotografiar es el arte de llegar otra vez. Esa insistencia permite percibir lo que sucede cuando la realidad ha quedado fuera de campo. En ocasiones muestra micro-epifanías, proyectadas por la linterna mágica del recuerdo. Como en este caso, cuando el fotógrafo asiste al encantamiento de la edificación efímera de emocionantes torres humanas. No se pierdan, por nada en la vida, participar en la construccion de alguna de ellas.