Experiència Centelles especial aniversario, 2024



Puntual como el sol, llega Experiència Centelles, y este año con una sorpresa: ¡una doble edición! 

Este evento es un itinerario por los escenarios de las fotografías de Agustí Centelles i Ossó (1909-1985), tomadas durante la insurrección militar que desencadenó la Guerra Civil española el 19 de julio de 1936.

Gracias a una exhausitva investigaciónn previa realizada por Ricard Martínez Teruel, los participantes pueden reconstruir los hechos representados en los mismos lugares donde se produjeron. Esto permite acceder a una información que, si bien siempre ha residido en la imagen, no se desvela hasta que esta es observada en su contexto geográfico. Es entonces cuando el observador descubre conocimientos históricos y técnicos sobre las condiciones en que fueron realizadas las fotografías.


Además, el notable hecho de observar esas imágenes en el contexto geográfico donde se produjeron permite al observador ejercitar de manera crítica su propia mirada sobre el paisaje, la historia y las imágenes. Pero, sobre todo, resulta en una experiencia única, donde los participantes tienen la oportunidad de interactuar con el paisaje, con las fotografías y con la información que contienen.


Experiència Centelles se viene realizando desde 2009. En esta ocasión, como hemos anunciado, se realiza por partida doble: el domingo 14 de julio y el viernes 19 de julio. Esta última fecha es importante pues coincide con el 88º aniversario de la realización de las fotografías que van a guiarnos por las primeras horas de una guerra.


¡Te esperamos para vivir una experiencia histórica y única!


Aquí tenéis todos los detalles:


Fecha: Domingo, 14 de julio de 2024

Hora: 10.00h – 13:00h


Fecha: Viernes, 19 de julio de 2024

Hora: 16.00h – 19:00h


Punto de encuentro: Diputació-Llúria (ver mapa)

Precio: 25€

Inscripciones: info@arqueologiadelpuntdevista.org

*Plazas limitadas: Min. 15,  max. 25 personas


*- Las plazas se incorporan por riguroso orden de inscripción en la cuenta de correo indicada.

 - El pago se realiza antes del inicio de la ruta.


Se ruega que, si algunos de los inscritos no pueden realizar la ruta, lo comuniquen lo antes posible, a fin de incorporar nuevas inscripciones en espera.


Gracias


Segundo autorretrato de una nave llamada Archivo. Imágenes bajo el diluvio cotidiano


Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu. Ricard Martínez, 2023
Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu, Ricard Martínez, 2023.


En 2020, bajo las restricciones de la Pandemia, fue realizada la instalación fotográfica Autorretrato de una nave llamada Archivo. Existía una buena razón para ello, la pieza conmemoraba el 30 aniversario de la creación del Arxiu del Port de Tarragona. Tres años más tarde, el pasado diciembre de 2023, con motivo del centenario del antiguo edificio de la Junta de Obras del Puerto, que hoy acoge esta Institución, se ha renovado la intervención plástica, con un nuevo autorretrato de la nave varada en la plaça dels carros.


Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu, Ricard Martínez, 2023
Ahora, la nueva piel del Archivo contiene la obra que le ha precedido –aquella refotografía confeccionada a partir de placas fotográficas realizadas durante la remodelación del edificio, en los años 20 del siglo pasado–. Pero abarca mucho más que esa década. Con un nuevo impulso, recupera antiguos grabados del siglo XVIII, preservados igualmente en los depósitos del Archivo. Así mismo, se aproxima al observador, cómo las perseverantes olas llegan a la arena. Son la espuma de los instantes que pasan mientras la instalación convive con los usuarios del paisaje y del Archivo. En testimonio de ello, la obra recoge recientes instantáneas en color, realizadas en diferentes momentos desde que la obra abrazó por primera vez la casa en la que habitan las imágenes que la nutren.


Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu, Ricard Martínez, 2023

Como todos los autorretratos, éste también madura con el autorretratado. Quizás porque, como el edificio que representa, guarda la entraña que los hace latir a ambos. Es una instalación empapada por la lluvia de momentos que se precipita por dentro y por fuera del muro donde la obra se agarra, como una planta tozuda. Es una imagen de aluvión, un conglomerado formado lo que el Archivo salva del tiempo, pero también cubierto por los fragmentos de la vida callejera que se le adhieren. Emplazada en la pared del Arxiu del Port de Tarragona espera a todos aquellos que quieran venir a observarla, y descubrir todos sus detalles, mientras el tiempo les pasa por encima, en un diluvio cotidiano.

Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu, Ricard Martínez, 2023



Experiencia Centelles, o cuando la fotografía echa a andar

Foto: Ricard Martínez

Experiencia Centelles invita a descubrir la fotografía caminada. Desde tal perspectiva, aflora todo lo que de táctil tienen unos conceptos que, a priori podrían parecer tan poco tangibles, como la Fotografía o la Historia.

La Ruta de Autor se basa en unas fotografías históricas, las que tomó el fotoperiodista Agustí Centelles en Barcelona, durante las primeras horas de lo que más tarde sería conocido como la Guerra Civil española. El itinerario cuenta con la excepcional participación de Sergi Centelles, hijo del fotógrafo, quien aporta un testimonio en primera persona. Asimismo, se nutre de la investigación que el artista visual Ricard Martínez ha realizado alrededor de los acontecimientos registrados en unas instantáneas ya históricas.

Gracias esta circunstancia, los participantes tienen la oportunidad de reconstruir los hechos representados en los mismos lugares donde se produjeron. Ello permite acceder a una información que, si bien reside en la imagen, no se desvela si no es observada en su contexto geográfico. Es entonces cuando el observador puede descubrir conocimientos históricos e incluso técnicos sobre las condiciones en que fueron realizadas las fotografías.

Los participantes en la Experiencia Centelles van a tocar la piedra de los escenarios documentados en las imágenes. Un sólido mineral impactado por el metal de las balas y captado por la sal, igualmente metálica, de la emulsion fotográfica. Experiencia Centelles es una invitación a descubrir el contenido invisible -pero palpable- de las fotografías, aquel que sólo es perceptible cuando las imágenes se observan desde el mismo lugar donde fueron realizadas.


Foto: Susanna Muriel Ortíz


Estos son los detalles:


Fecha:                              Domingo, 1 de Octubre 2023
Hora:                                11h
Lugar:                               Esquina de la calle Diputació con Llúria (mar-Llobregat) 
                                         (ver mapa)
Duración aproximada:      2h 30m
Precio:                              20 euros


*Aforo limitado

Es preciso inscribirse en el email: info@arqueologiadelpuntdevista.org




1a jornada Territori Arxiu

#TerritoriArxiu

Què és Territori Arxiu

Sovint els professionals treballem en els mateixos llindars, sense deixar passar la llum, no en una foscor absoluta, però sí de vegades en la penombra.  

Els territoris són entitats vives, i com a tals, es mouen i canvien la seva fesomia constantment. Aquest és el primer objectiu de la 1a Jornada Territori Arxiu, convidar-vos a obrir la mirada a aquest univers en constant metamorfosi.

Volem mostrar, com es mouen els límits dels arxius. Com canvia tot al seu voltant, la manera de percebre, les inquietuds i les mirades. Res és etern, ni per sempre. De vegades és efímer, d’altres canviant. Per això cal adaptar-se al canvi, admetre allò que és diferent, o que surti dels patrons preestablerts, allò que vagi més enllà. Tot això és el Territori Arxiu.   

Ho descobrirem en aquesta primera jornada que aplegarà ponències i experiències, sobretot, de nous col·lectius; noves visions per mostrar la diversitat natural, orgànica i sorprenent dels Arxius. 

Territori Arxiu neix amb el propòsit d’una continuïtat bianual. Volem crear un espai on es donin a conèixer iniciatives relacionades amb el mon de l’arxivísica i que puguin quedar extramurs, o fora de camp. Especialment, volem descobrir aquelles que siguin díscoles, inesperades, oportunes, perifèriques i creatives. Totes elles contribueixen a eixamplar el territori dels arxius.


L’equip

L’organització d’aquesta primera jornada ha sortit del treball en equip entre els professionals de l’Arxiu del Port de Tarragona, principalment la seva directora: Coia Escoda Murria i l’entitat Arqueologia del Punt de Vista amb Ricard Martínez Teruel i Susanna Muriel Ortiz. El projecte s’ha generat al llarg d’anys de treballar plegats, tot creant i desenvoupant propostes d’arxivísitica i creació.

Hi hem combinat les notres mirades, treballant per tal de descobrir una nova ruta i un nou mode d’habitar els Arxius. 


Quan i on tindrà lloc

La 1a Jornada Territori Arxiu tindrà lloc el dijous 27 d'octubre de 2022 en el marc de la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

Les sessions del matí es faran a la sala d'actes de l'Arxiu del Port de Tarragona, i les de la tarda, al Teatret del Serrallo.


ARXIU DEL PORT DE TARRAGONA 

Passeig de l'Escullera s/n, 

43004 Tarragona

https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/arxiu-port



   TEATRET DEL SERRALLO

Moll dels Pescadors

43005 Serrallo - Tarragona


INSCRIPCIÓ I PROGRAMA

La inscripció és gratuïta i es pot formalitzar a través d'aquest enllaç

Podeu trobar més informació, així com el programa a aquest enllaç 


PONENTS

Parlem dels convidats a aquesta 1a jornada Territori Arxiu. 


Joan Boadas Raset

La jornada començarà amb la ponència inaugural de Joan Boadas: La necessitat del passat: fotografia i futur.

No podriem començar de millor forma, amb una persona excepcional, Joan Boadas Raset, arxiver de l’Ajuntament de Girona des de febrer de 1990, que ha rebut recentment dues distincions internacionals en el marc de la Conferència Internacional del Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), que s’ha celebrat a Roma entre el 19-23 de setembre d’enguany. El primer premi és el Fellow of the ICA, l’honor més gran que el Consell Internacional d’Arxius pot entregar a una persona per la seva contribució a l’ICA. L’altre premi és l’Emmett Leahy Award, conegut com el «Nobel de l’arxivística», el premi que reconeix l’esperit d’innovació, dedicació i excel·lència en la gestió de documents i informació. A aquests reconeixements professionals internacionals, voldriem afegir un de més proper que ha evidenciat al sumar-se a aquesta 1a jornada, disposat en tot moment amb tots els professionals i totes les iniciatives que vulguin examplar la mirada dels arxius. 

web: Arxiu Municipal de Girona


Susanna Murriel Ortíz

Susanna Muriel Ortiz, arxivera especialitzada en Patrimoni Fotogràfic, membre d’Arqueologia del Punt de Vista. Amb un títol suggerent: Les espores de l’arxiu. Activitats als llindars de l’Arxivística ens descobrirà noves pràctiques relacionades amb la documentació arxivística i com la seva transmissió pot extendre els límits del Territori Arxiu. Amb una àmplia experiència en arxius públics com en institucions privades com a professional autònoma compartirà la seva experiència i coneixements per generar noves activitats, serveis, programes i investigacions al voltant dels arxius.  

web: www.susannamuriel.com


EXPERIÈNCIES


Jaume Cardona Casanova

Jaume Cardona Casanova, fotògraf de Vila-seca i creador del bloc la Makineta del Temps ens parlarà del seu projecte: Fotografiant els espais abandonats, un projecte de divulgació de patrimoni en perill.

web: www.lamakinetadeltemps.org


Mario Pons Múria

Mario Pons Múria, guionista, director i productor audiovisual. Amb la seva intervenció sobre: L’espill de la memòria. Documentals amb material d’arxiu ens parlarà d’algunes de les seves produccions documentals com “Aigua, la font de la vida”, “Contracorrent” i “La batalla de la memòria”, totes elles amb un denominador comú: “la reflexió sobre allò que ens fa callar” segons les seves pròpies paraules. 

web: www.segulafilms.com/bloc/mario-pons-muria/


Miquel Atienza Alarcón i Jerónimo Rodríguez de Andrés

Miquel Atienza Alarcón i Jerónimo Rodríguez de Andrés, documentalista i director del programa Cachitos de Hierro y Cromo de TVE, ens parlaran de com el projecte de digitalització dels fons de RTVE ha permès la realització de programes com el de Cachitos amb la seva intervenció: Cachitos de Hierro y Cromo. Televisió amb material d’arxiu. 

web: www.rtve.es/play/videos/cachitos-de-hierro-y-cromo/


Shaday Larios Ruiz

Shaday Larios Ruiz, objectòloga i doctora en Arts Escèniques, forma part d'Oligor y Microscopía, companyia teatral on es creuen la mirada plàstica, amb la ingenieria poètica en la recerca de la memòria dels objectes documentals. En la seva intervenció Shaday ens descobrirà diversos dels seus projectes en l'experiència: El teatro de objetos documentales.

www.oligorymicroscopia.org


DEBAT I CLOENDA

Després d’aquesta propagació d’experiències, tindrem un temps pel debat i totes aquelles qüestions que es vulguin plantejar. 

Impro Acatomba Show

Per concloure la jornada, què millor que un espectacle d’improvitsació a càrrec de la companyia Impro Acatomba Show, els més ràpids del teatre improvisat.

www.improacatomba.com

EXPERIENCIA CENTELLES


Refotografía de la Calle Diputació de Barcelona, con dos instantáneas de Agustí Centelles, 
durante las primeras horas de la Guerra Civil española.
(Agustí Centelles/CDMH. 19 julio, 1936)
© Ricard Martínez, 2017.

Experiencia Centelles es una invitación a descubrir lo invisible en las fotografías, aquello que solo es perceptible cuando se observan las imágenes desde el mismo lugar en que fueron realizadas.

Tras dos años de pausa, y coincidiendo con el 86 Aniversario de los hechos registrados por el fotoperiodista Agustí Centelles, ofrecemos de nuevo la fascinante oportunidad de caminar tras los pasos del fotógrafo, durante las primeras horas de una guerra.

Experiencia Centelles sigue las pistas dejadas por las fotografías que Centelles realizó durante las primeras horas de la Guerra Civil española. Gracias a esas imágenes, recorreremos los espacios que sirvieron de escenario del inicio de una guerra moderna. 

La excepcionalidad del recorrido proviene principalmente de sus guías: Sergi Centelles, fotógrafo e hijo del fotoperiodista Agustí Centelles y Ricard Martínez, de Arqueologia del Punto de Vista, fotógrafo e historiador que ha trabajado directamente sobre los negativos del fondo de Agustí Centelles, a partir de los cuales ha realizado un exhaustivo trabajo de Refotografia.

Gracias al singular testimonio personal de Sergi y, junto con la detallada investigación previa de Ricard, los asistentes tienen la oportunidad de reconstruir los hechos representados en los mismos lugares donde se produjeron. Esta circunstancia permite acceder a una información que, si bien reside en la imagen, no se desvela si no es observada en su contexto geográfico. Es entonces cuando el observador puede descubrir conocimientos históricos e incluso técnicos sobre las condiciones en que fueron realizadas las fotografías.

Además, el hecho de contemplar esas imágenes en el lugar donde se produjeron, habilita al observador a ejercitar de manera crítica su propia mirada sobre el paisaje, la historia y las imágenes. Pero sobretodo genera una experiencia única, en la que los participantes tienen la oportunidad de interactuar directamente con las fotografías y con la información que contienen.



Estos son los detalles:

Fecha:                              Domingo, 17 de julio de 2022
Hora:                                18h
Lugar:                               esquina de la calle Diputació con Llúria (mar-Llobregat) 
                                         (ver mapa)
Duración aproximada:      2h 30m
Precio:                              20 euros

*Aforo limitado


Inscripciones:                    info@arqueologiadelpuntdevista.org

L'Arxiu és Mani i Festa, amb Albert Gusi


LA REVOLTA DELS RECORDS
Fa molts anys que ens coneixem amb l’Albert Gusi, moltíssims. Des d’aquelles panorames fets amb joguines i càmeres estenopèiques, que semblaven haver estat somiades a l’hora del pati. Per això, quan des del departament del Servei a les Persones i al Territori del Districte de Sants-Montjuïc ens van demanar que preparéssim la cirereta del projecte l’Àlbum Familiar del Barri de Sants, no ho vam dubtar ni un moment. Vam volem seguir jugant amb l’Albert i les seves idees prenyades d’ironia, concebudes des d’un paisatge fet fàbula. 

Durant unes setmanes hi hem estat jugant plegats, amb imatges petites d’un barri farcit de records. L’Albert ha volgut que aquestes fotografies siguin grans i es posin a caminar, com un bosc escocès. És així com ha concebut l’Arxiu és Mani i Festa. És un gest col·lectiu i poderòs, com tants dels que fem aquí, a Sants. Consisteix en transfigurar en banderes les fotografies familiars que han nodrit el projecte l’Àlbum Familiar del Barri de Sants. D’aquesta forma, els records onejaran de nou, molts d’ells encara gronxats pels seus custodis, aquelles persones que han preservat els àlbums familiars i n’han cedit una petita part al projecte.

FEM D’UN ARXIU FOTOGRÀFIC UNA MANIFESTACIÓ 
Aquestes imatges han fet que l’Albert Gusi es faci unes preguntes que ens resonen a tots: 
Poden les fotos de casa sortir al carrer i reivindicar un arxiu? 
I fer de la reivindicació una festa?
Es poden manifestar les fotos? 
Pot ocupar l’espai públic un àlbum de fotos privat? 

A l’Arxiu és Mani i Festa passa tot això i més. Unes fotos de casa surten al carrer a reivindicar un arxiu. Fan que la reivindicació sigui una festa. On les fotos s’hi manifestin. On un àlbum de fotos privat ocupi l’espai públic. I tot amb la memòria visual i gràfica de Sants. Un Sants que ha estat i és un poble de manifestacions, de reivindicacions, de lluita, de revolta, de sortir al carrer, d’organitzar-se. A través d’una selecció de les fotografies de l’arxiu de l’Àlbum familiar del barri de Sants impreses sobre tela de bandera, reivindicarem la memòria fotogràfica del barri. Una ruta o una concentració d’imatges en gran format ens servirà per exhibir aquest patrimoni. També i alhora per reivindicar-lo. Farem partícip a la gent que ha compartit les imatges, a veïnes i veïns per tal que siguin protagonistes a les fotografies i al carrer des d’aquesta doble representació, la impresa i la present. Amb les imatges al vent pels carrers de Sants també farem història i reivindicació, però sobretot, projectarem coneixement i barri. Estem encantats que l’Arxiu és Mani i Festa faci banderes de petites fotografíes domèstiques. No és pas la primera vegada que emplacem imatges fotogràfiques en uns teixits amb tan forta significació simbòlica. Ara us convidem a participar i fer-les vostres. 

SOBRE LES IMATGES 
Les imatges que nodreixen l’Arxiu és Mani i Festa formen part de l’Àlbum familiar del barri de Sants, una iniciativa de memòria col·lectiva, que va començar al 2019, impulsada per La Lleialtat Santsenca i dirigida per l’arxivera Susanna Muriel Ortiz. A partir de 2021 el Servei a les Persones i al Territori del Districte de Sants-Montjuïc se suma al projecte amb Arqueologia del Punt de Vista, per tal d’incorporar aquest fons fotogràfic al repositori digital de l'Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. Enguany aquest arxiu fotogràfic familiar surt al carrer. Abandona l’àmbit domèstic, on fins ara s'havien conservat aquestes imatges. Per un moment, petits episodis casolans seran banderes onejant pels carrers de la ciutat, de la mà dels seus protagonistes. L’artista visual Albert Gusi ha creat aquesta manifestació festiva, que reivindica una fracció de l’espai públic per acollir els records familiars, amb els que edifiquem la gran història del barri de Sants. Es tracta d'una selecció de 50 imatges familiars que posen de manifest el caràcter fresc i viu d'aquest tipus de fotografies. Casaments, comunions, excursions, celebracions familiars, parades al Mercat de Sants, passejos pels carrers del barri, retrats en les galeries fotogràfiques del barri, Diumenge de rams, la font màgica de Montjuïc, treballadores de Can Batlló, comerços desapareguts com Cal Baster, o el Laboratori Fotogràfic Rodón, les escoles infantils privades, o les escenes familiars al terrat són una mostra, que convidarà a tothom a apropar-se als seus protagonistes per conèixer la història d’aquestes singulars fotografies. El fet que aquestes imatges convertides en banderes siguin passejades pels seus protagonistes és clau per poder recrear els llocs, els esdeveniments, i les persones, amb nom i cognoms, que fan possible una regeneració del concepte de fotografia familiar.  És per això que us convidem a participar d'aquesta narració visual amb dels vostres peus. Ens en queden, de banderes i volem que hi participeu, tot passejant-les!

INFORMACIÓ DE L'ACTIVITAT

Punt de trobada: Carrer Olzinelles 31, davant l'entrada de la Lleialtat Santsenca.

Hora: 12:00h

Duració prevista: 12:00 a 13:30h.

Acompanyament musical de 13:00 a 13:30h amb Always Drinking Marching Band.

Recorregut: des de carrer Olzinelles, carrer Altafulla, carrer Dalmau, plaça Ibèrica, plaça Bonet i Muixí, pas Fructuós Gelabert, carretera de Sants i cap a la seu del Districte. 



La mirada prestada. La instalación "Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu" en Google Street View



Captura de pantalla de la instalación  "Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu" en Google Street View. La cámara remota recoge el reto de acentuar la fuga, representado en la imagen el b/n.

Caminar con los propios ojos

La instalación fotográfica “Autoretrat d’un vaixell anomenat Arxiu” fue pensada como una afloración en el edificio del Arxiu del Port de Tarragona. Es una refotografía. Se compone de diferentes fotografias tomadas desde el mismo punto de vista, durante las obras de remodelación del edificio que hoy acoge a dicho archivo. Las imágenes así enhebradas se aferran al edificio que las custodia. Una tozudez que no sólo desvela la misión protectora de la piedra. También descubre el cometido figurativo -y documental- del claroscuro metálico de las fotografías amparadas en su interior.

La imagen y el edificio que representa reclaman la presencia del observador, quien es lo único que queda de aquel que realizó (o realizaron) las instantáneas que ahora componen la pieza. Por ello ha sido concebida para ser visitada con toda la anatomía. De ahí su gran formato, que, combinado con el emplazamiento, invita a contemplarla y curiosear, mientras uno se desplaza por el espacio urbano en el que la obra se expande. En todo este tránsito, la mirada se hace corporal. Queda así, al descubierto, la figura. La de quien ahora ahora pasea. Pero también la de todos aquellos que por allí han caminado con sus propios ojos.


Captura de pantalla de la instalación "Autoretrat d'un vaixell anomenat Arxiu" en Google Street View. El procesado automático de la vista añade nuevos ángulos al fotomontaje en b/n.

La mirada delegada
Desde hace pocos días, la instalación fotográfica puede además visitarse en Google Street View. Tras la justificación de una presencia orgánica, la virtualidad de la mirada delegada, que la plataforma digital proporciona, resulta de un extraordinario contraste. A cambio, permite el acceso de un número mayor de observadores, en una visita sedentaria. La visión remota de la obra añade un nuevo sentido, al poner al descubierto la reclusión durante la que fue concebida. Un confinamiento compartido, que une y separa, al mismo tiempo a todos los observadores. Una silueta borrosa, los representa. Nos representa. Está emplazada a tamaño natural, en la misma ventana en la que fue capturada por un fotógrafo todavía más impreciso. Allí fue de nuevo descubierta por una mirada automática y portátil.


El paisaje efímero
No ha sido la primera instalación registrada en Google Street View. En 2009 el coche de google pasó ante tres de las cinco piezas de las que se componía Runa. Aquella fue, precisamente, la primera instalación fotográfica efímera que realicé en el espacio público. Hacía poco tiempo que este dispositivo estaba disponible en las calles de Europa. Ya me había servido como auxiliar para aproximarme a los trabajos de refotografía que venia preparando. Aunque, enseguida quedó incorporado a mis proyectos como obra final. Sin duda, había ayudado a ello el hecho de descubrir allí algunas vistas de Runa. Podría parecer que era una forma de convertir en eterno, algo temporal. Aunque, no me gusta creer que las instalaciones que he concebido como efímeras, dejen de serlo algún día.