Us presentem RUNA, una instal·lació fotogràfica pels carrers de Barcelona, una mirada sobre els bombardejos que va ser objecte la ciutat, entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939.
RUNA consisteix en extreure les imatges d'aquells atacs dels arxius on es conserven, i exposar-les als llocs on van ser disparades. Al mateix lloc on, ara fa setanta anys, s'hi escampava la runa dels edificis destruïts per les bombes.
Des d'aquest espai, les fotos proporcionen pistes per localitzar les coordenades on es trobava el punt de vista del fotògraf quan accionava l'obturador. Amb aquest ajut, l'observador te la oportunitat de transitar per algun dels indrets on es donen cita la Geografia i la Història, l’espai i el temps. Un lloc per on el vianant, segurament, haurà passat moltes vegades, però que, amb la presència de la foto, adquireix un altre sentit, certament terrible.
Aquest punt és el veritable protagonista de la nostra proposta. Des d'ell estant, tindrem una petita idea de l'abast de destrucció que aquells atacs provocaren. Però també ens podrem impregnar de la fragilitat dels ciutadans sota aquells artefactes explosius. Una fragilitat compartida, tant pel mateix fotògraf, com per la resta dels ciutadans, inclosos els morts i els ferits. Una fragilitat posada a prova per l’aleatòria perversitat dels impactes que, d'aquesta manera, convertien en víctimes a tots els ciutadans. Els fabricants de víctimes, els autors d’aquella nova manera de fer la guerra, aconseguiren, amb atacs com els que ara recordem, el seu propòsit d'accedir al comandament de l'Estat.
Mentre el vianant busca aquest punt de vista, es pot adonar de tot el que l'uneix i tot el que el separa amb la persona que, ara fa setanta anys, petjava exactament des d’on ara ell observa.
Ricard Martínez
JARDINETS DEL PASSEIG DE GRÀCIARUNA consisteix en extreure les imatges d'aquells atacs dels arxius on es conserven, i exposar-les als llocs on van ser disparades. Al mateix lloc on, ara fa setanta anys, s'hi escampava la runa dels edificis destruïts per les bombes.
Des d'aquest espai, les fotos proporcionen pistes per localitzar les coordenades on es trobava el punt de vista del fotògraf quan accionava l'obturador. Amb aquest ajut, l'observador te la oportunitat de transitar per algun dels indrets on es donen cita la Geografia i la Història, l’espai i el temps. Un lloc per on el vianant, segurament, haurà passat moltes vegades, però que, amb la presència de la foto, adquireix un altre sentit, certament terrible.
Aquest punt és el veritable protagonista de la nostra proposta. Des d'ell estant, tindrem una petita idea de l'abast de destrucció que aquells atacs provocaren. Però també ens podrem impregnar de la fragilitat dels ciutadans sota aquells artefactes explosius. Una fragilitat compartida, tant pel mateix fotògraf, com per la resta dels ciutadans, inclosos els morts i els ferits. Una fragilitat posada a prova per l’aleatòria perversitat dels impactes que, d'aquesta manera, convertien en víctimes a tots els ciutadans. Els fabricants de víctimes, els autors d’aquella nova manera de fer la guerra, aconseguiren, amb atacs com els que ara recordem, el seu propòsit d'accedir al comandament de l'Estat.
Mentre el vianant busca aquest punt de vista, es pot adonar de tot el que l'uneix i tot el que el separa amb la persona que, ara fa setanta anys, petjava exactament des d’on ara ell observa.
Ricard Martínez
No fa gaire, va ser notícia una foto de Robert Capa. En ella uns nens jugaven sobre un Heinkel 111, un bombarder alemany abatut al front d’Aragó, que va acabar exposat, com un trofeu de guerra, als Jardinets del Passeig de Gràcia. Nosaltres iniciem aquest itinerari exposant una altra foto de Capa, disparada a pocs metres d’on estaven les restes de l’avió que havia retratat. En aquesta imatge, un grup de persones observa un combat o un bombardeig aeri. No ho sabem. Estem a gener de 1939. Els ciutadans que a la foto miren el cel ja havien patit, en aquells moments, gran part dels atacs que rememorem amb Runa.
Cal aturar-se a contemplar l’expressió, fascinada, dels tres nens de l’esquerra, i el seu calçat, tan pobre i lleuger en un mes tant fred.
GRAN VIA / BALMES / RAMBLA CATALUNYA
A mitjans de març de 1938 Barcelona rebia un atac ferotge. Per primera vegada, una ciutat era bombardejada durant tres dies seguits. La història, posteriorment, depararà agressions pitjors i en altres ciutats, en una escalada que no s’ha detingut. Es van publicar infinitat d’imatges de la destrucció d’aquells dies. Especialment de la gran explosió que va haver a Balmes amb la Gran Via. Hi han tantes fotografies d’aquell fet que hem pogut combinar dues d’elles, de manera que una sigui el contracamp de l’altra. Aquí les teniu.
L’explosió ha interromput el trajecte d’aquest tramvia. A sota d’ell hi ha les restes tapades un cos. En un segon terme unes figures. Els arbres, desfullats per l’explosió, permeten veure els edificis destruïts, substituïts amb diversa fortuna posteriorment.
Dos homes d’uniforme custodien documentació procedent de la runa dels edificis ensorrats. Al fons podem distingir la façana del cinema Coliseum.
RAMBLES
Aquesta foto pertany a l’important fons que va llegar Ramón Parera. A traves dels seus documents, l’enginyer de la Junta Central de Defensa Passiva, registra des de la construcció de refugis i la recerca de mitjans per intentar millorar la protecció dels ciutadans, fins els efectes dels atacs sobre els edificis i els seu habitants. La imatge és de l’octubre de 1938, i mostra el resultat d’un atac aeri a les Rambles, prop de la plaça Reial. No hem volgut desaprofitar la oportunitat d’exposar el document d’un atac com aquest en un lloc sempre tan concorregut.
C/ MEDITERRÀNIA / BARCELONETA
16 de març de 1937. Un grup de persones mira el cràter que ha deixat el primer atac aeri que ha patit la ciutat. Estem al carrer Mediterrània, a la Barceloneta. Un mes abans, la ciutat havia estat atacada per primer cop des d’un vaixell. La gent que a la foto mira el terra no sap que els queda per davant gairebe dos anys d’atacs sistemàtics i aleatoris des del cel.
CRÈDITS
© Robert Capa / Magnum Photos / Contacto.
Autor desconegut. Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans.
Autor desconegut. Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu Fotogràfic.
Ramon Parera. Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Biblioteca de l’Abadia de Montserrat.
Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Brangulí (fotògrafs).
Idea, recerca i direcció: Ricard Martínez
Producció executiva i premsa: Montse Herrera
Cap de producció: Olga Marin
Producció Atelieretaguardia: Israel Ariño, Martí Llorens, Rebecca Mutell, Arcangela Regis, Xavier Mulet
Documentació Gràfica Addicional: Pau Àlvarez
Impressió i estructures: Essa Punt
Blog: Montserrat Moliner
Agraïments:
Ana Gómez de la agencia Contacto.
Mar Palomo, de l’IEC
Maria Mena i Jordi Calafell de l’AF-AHCB
Àngels Rius i el pare Marc Taxonera, de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat
Conxi Petit i Lluis Calza de l’ANC
Montse Antequera i Pere Rodríguez, de la comunitat de veins del carrer Balboa, 17.
© Robert Capa / Magnum Photos / Contacto.
Autor desconegut. Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans.
Autor desconegut. Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu Fotogràfic.
Ramon Parera. Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Biblioteca de l’Abadia de Montserrat.
Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Brangulí (fotògrafs).
Idea, recerca i direcció: Ricard Martínez
Producció executiva i premsa: Montse Herrera
Cap de producció: Olga Marin
Producció Atelieretaguardia: Israel Ariño, Martí Llorens, Rebecca Mutell, Arcangela Regis, Xavier Mulet
Documentació Gràfica Addicional: Pau Àlvarez
Impressió i estructures: Essa Punt
Blog: Montserrat Moliner
Agraïments:
Ana Gómez de la agencia Contacto.
Mar Palomo, de l’IEC
Maria Mena i Jordi Calafell de l’AF-AHCB
Àngels Rius i el pare Marc Taxonera, de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat
Conxi Petit i Lluis Calza de l’ANC
Montse Antequera i Pere Rodríguez, de la comunitat de veins del carrer Balboa, 17.
Amb el suport de:
Institut de Cultura de Barcelona (ICUB); Direcció General de la Memòria Democràtica–Departament d’Interior–Generalitat de Catalunya; Associació Arqueologia del Punt de Vista; AtelieRetaguardia.
